Presentem l’informe  “DEL 2020 AL 2023: TANCANT EL CERCLE DE LA PANDÈMIA DE LA COVID-19 A ANDORRA”

• Es presenta el segon informe sobre com la Covid-19 ha afectat Andorra i quina ha estat l’evolució aquests darrers tres anys.
• Amb la coordinació del Grup de Sociologia de l’ARI, Marta Alberch, l’autora s’ha centrat en diferents àmbits i ha treballat amb més d’un centenar d’indicadors per fer una anàlisi de la situació actual per comparar-la amb l’any prepandèmic.
• Aquest treball es va iniciat el 2021 per la inquietud de Reig Fundació per conèixer de manera objectiva com la crisi causada per la pandèmia de la Covid-19 havia afectat el present i el futur de la classe treballadora a Andorra.

Sant Julià de Lòria, 6 de febrer de 2024. Avui s’ha presentat l’estudi “DEL 2020 AL 2023: TANCANT EL CERCLE DE LA PANDÈMIA DE LA COVID-19 A ANDORRA” d’Andorra Recerca i Innovació. L’autora n’és la Marta Alberch Terrés, fundadora i directora d’Andtropia i ha estat coordinat pel Joan Mico, Director del Grup de Sociologia de l’ARI.

Tal i com declara Joan Mico, “els objectius d’aquest treball són avaluar com els riscos d’exclusió social, de vulnerabilitat i de pobresa es van veure afectats per la crisi i la pandèmia a Andorra, conèixer quins han estat els aspectes socials i de drets que es va veure més afectats (educació, salut, alimentació, protecció…), i analitzar com es troben aquests aspectes actualment.”

Com explica l’autora, en aquest informe, a tres anys vista de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, s’ha volgut recollir quina és la situació al març de 2023 comparativament a aquell mes de març de 2020 on tot va començar. I perquè a tres anys vista? Perquè segons experts i històricament, aquest és el període que una crisi puntual es considera finalitzada i que l’evolució de la societat en tots els seus aspectes ja pot no estar afectada per la pandèmia sinó per altres factors que la influenciïn.

Prenent com a punt de partida l’estudi “LA COVID A ANDORRA – LA SEVA INCIDÈNCIA EN L’ECONOMIA DE LA CLASSE TREBALLADORA” de Reig Fundació, presentat al gener de 2022, en aquesta edició s’ha intentat fer una foto de la situació sòcio-econòmica, laboral, educativa i sanitària al març de 2023 i donar resposta a les hipòtesis que s’hi plantejaven després dels primers mesos de pandèmia.

Com a conclusió general, es pot afirmar que s’han recuperat els nivells i les xifres pre-pandèmiques tant a nivell macroeconòmic com a nivell laboral i també a nivell educatiu. A nivell demogràfic, el creixement està superant els nivells d’abans de la pandèmia, especialment per l’arribada de nous residents, però no es pot relacionar directament amb la finalització de la crisi de la Covid-19 (tot i la tendència global que els treballadors ja no necessiten estar físicament en el seu lloc de treball) i que estar comportant altres reptes com l’accés a l’habitatge o la suficiència de recursos. On la preocupació és més evident i no està clara que la recuperació hagi estat per a tothom igual, és, primer a nivell social, on no s’han publicat dades sobre pobresa, per exemple, els darrers dos anys i es fa difícil fer una diagnosi de la situació actual, i segon a nivell de salut, especialment els efectes i conseqüències que la crisi i les mesures que es van haver d’aplicar per frenar-ne la seva expansió, estan tenint en la salut mental, principalment en els adolescents.

Adjuntem en annex un resum de les principals conclusions de cada apartat.

Per acabar els autors volen agrair la col·laboració de totes les administracions, entitats i persones que han participat i han fet possible aquest estudi.

Podeu descarregar aquí l’estudi complet i la presentació

ANNEX: PRINCIPALS CONCLUSIONS

En resum, i per als sis apartats incloses en l’estudi, els punts més destacats són els que es recullen a continuació.

En l’àmbit demogràfic, si bé el creixement de la població l’any 2020 va ser de només l’1,3%, per sota que els anys anteriors, s’ha patit un efecte rebot que està fent que el creixement l’any 2022 sigui del doble, un 2,6% i el 2023 del 4,4% i per sobre del 2% de mitjana dels anys pre-pandèmics. Aquest augment també s’ha notat en la població temporera que si la temporada 2020-2021 havien baixat un 74,4%, les temporades següents, han crescut exponencialment amb un 247,9% i un 47,2%, respectivament.

En quant a naixements, continuen a la baixa i no es compleix la tendència històrica de que després d’una crisi, la natalitat augmenta. Pel que fa a les defuncions, malgrat la disminució dràstica de les morts causades per la Covid-19, es detecta encara un excés de defuncions per sobre de la mitjana dels anys pre-pandèmics. Els casaments i els divorcis i separacions van augmentar l’any 2021 però han tornat als nivells dels anys anteriors al 2020.

En l’àmbit econòmic, i començant amb les dades macroeconòmiques, es pot afirmar que la recuperació del PIB ha estat molt ràpida i per sobre dels països del nostre voltant i de les mitjanes de la zona Euro i la mundial, segurament propiciada per la tornada a la normalitat del sector turístic i el creixement del sector de la construcció. Això ha anat, però, acompanyat d’un període amb un inflació molt elevada, especialment dels grups bàsics com l’alimentació, també per sobre dels països veïns i de les previsions, que està provocant un augment considerable del cost de la vida, amb conseqüències en l’economia familiar, en particular d’aquelles en situació de vulnerabilitat.

En referència al sector turístic, el 2022 es va rebre un 2,3% més d’entrades de visitants respecte el 2019, amb un increment del turistes, que pernocten, i que se’ls hi pressuposa un impacte econòmic al país més important.

Alguns indicadors sobre l’economia familiar, amb dades del 2021, ens indiquen que si bé la despesa familiar per llar està per sobre de la del 2019 i 2020, si es descompta la inflació se situaria per sota, el que vindria a dir que les famílies, de mitjana, no poden gastar tant com abans de la pandèmia. Per grups de despesa, aquell del l’Habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles ha passat de representar el 38,7% el 2019 al 40,5% el 2021 per a les famílies del quintil inferior. I es comença a detectar una lleugera tendència a l’alça dels incompliments de pagament als préstecs concedits a llars i particulars que caldrà seguir per si és una conseqüència de la precarietat laboral o l’increment de les despeses familiars bàsiques.

A més, es confirma que el preu del lloguer mitjà que va augmentar un 12,8% del 2022 al 2023, ho fa per sobre del salaris: el mínim va pujar un 11,1%, el medià, un 9,0% i el mitjà, un 7,6%. I també ha augmentat la pressió a les famílies que estan pagant una hipoteca: la quota mitjana s’ha incrementat un 24,0% d’un any per l’altre degut a l’evolució a l’alça dels tipus d’interès per intentar frenar la inflació.

En l’àmbit laboral, la nova figura de Suspensió Temporal del Contracte de Treball va ser clau per esmorteir els efectes que les mesures per contenir l’expansió de la Covid-19 haurien pogut causar en el teixit laboral del país. Les STCT es van iniciar al maig de 2020 i es van allargar fins al febrer de 2022 (tot i que amb xifres molt baixes per sota de 80 des del juliol de 2021).

A nivell d’assalariats, tot i les disminucions els mesos posteriors a l’inici de la pandèmia i a alts i baixos depenent de les mesures aplicables en cada moment, la tendència ha estat a l’alça i s’han assolits les xifres més elevades amb un 6,5% més d’assalariats entre el març de 2020 i el de 2023. I pel que fa als salaris, el mínim s’ha incrementat un 18,7% del 2020 al 2023, el medià, un 14,2% del març de 2020 al mateix mes del 2023 i el mitjà, un 17,1% el mateix període. El març de 2023, el 37,2% de les persones assalariades estan per sobre del salari mitjà i la resta, el 62,8%, cobrarien per sota, tot i que aquesta situació ha millorat respecte el 2020 perquè ara ja no hi ha persones en STCT. Classificats per quintils, un 55,1% dels treballadors es troben en els quintils inferiors I, II i III i la resta en els dos quintils superiors i destaca, però, que els assalariats del quintil I representaven un 7,0% el 2020 i el març de 2023, representarien el 7,5%, que serien el 36% i el 3,9%, respectivament, sobre la població registrada. Aquestes xifres indicarien un possible augment de la precarietat.

Aquest 2023 s’està als nivells més baixos de persones que cobren la prestació per desocupació involuntaris (amb només 16 prestacions el març de 2023) situant-se en mínims històrics. La mateixa evolució han tingut els demandants de feina situant-se per sota de les xifres pre-pandèmiques. En canvi, els llocs ofertats es troben molt per sobre del nombre del mes de març de 2020, de 812 a 1.630 de març de 2020 a març de 2023, però destaca que els llocs de feina més ofertats són aquells més precaritzats i amb els salaris mitjans habitualment més baixos.

En l’àmbit de la salut, i un cop decretada la fi de l’emergència sanitària causada per la pandèmia de Covid-19 (el 5 de maig de 2023 per part de l’ONS i el 18 d’octubre de 2023 per part del Govern d’Andorra), cal mencionar que l’activitat assistencial, quirúrgica i mèdica de l’hospital ha retornat a nivells prepandèmics sense observar canvis significatius. On sí que s’han notat efectes importants i on caldrà invertir recursos, és en la salut mental. S’han incrementat exponencialment les visites i els adolescents atesos als serveis de salut mental i els professionals d’aquest servei ja ho atribueixen a les conseqüències de la pandèmia. I segons l’Observatori de l’ARI del 1r semestre del 2023, s’han incrementat les persones que contesten afirmativament a si estan seguint un tractament psicològic destacant que un 3,6% ho fa per trastorns addictius (tant de substàncies com comportamentals) quan el 2021 era d’un 2,6% i vindria a confirmar la tendència global que aquests trastorns anirien en augment després de la pandèmia. A més, la despesa total mitjana familiar en el grup de Begudes alcohòliques, tabac i narcòtics, amb dades del 2021, s’havia incrementat en un 11,7%.

En l’àmbit social, s’ha realitzat una anàlisi parcial ja que no s’han publicat les Enquestes de Condicions de Vida de l’any 2021 ni del 2022 i això no ens permet conèixer quina és la situació sòcio-econòmica real a Andorra per no disposar dades sobre pobresa o privació material, per exemple. Prenent com a base els Observatoris de l’ARI del 2018 i del 2023, s’observa que hi ha més famílies que no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada i es mantenen les que afirmen que no poden menjar carn, pollastre o peix cada dos dies o fer una despesa imprevista. Ara bé, la situació empitjora i molt en alguns col·lectius, especialment entre aquells que es troben de baixa laboral o a l’atur. I tenint en compte les campanyes anuals contra la precarietat energètica, els col·lectius que reben el 84% dels ajuts atorgats corresponen a famílies unipersonals i monoparentals, demostrant la vulnerabilitat d’aquestes llars.

A l’altra banda, remarcar que les ajudes socials van en augment, el que denotaria que més persones les necessiten. Tot i que el 2022, en termes globals, se n’estan atorgant menys que el 2020 i el 2021, anys que els ajuts es van reforçar per la crisi de la pandèmia, continuen sent superiors que al 2019. S’incrementen particularment els ajuts per l’habitatge, les pensions de solidaritat per a la gent gran i les targetes de prepagament així com les de persones amb discapacitat. Segons les nostres estimacions, un 10,1% de la població podria estar rebent algun tipus d’ajuda.

En l’àmbit educatiu, remarcar que el curs 2022-2023 va ser el que va marcar el retorn a la normalitat, sense cap de les restriccions que s’havien hagut d’aplicat des de finals del curs 2019-2020. No hi ha hagut una variació a destacar en el nombre total d’alumnes aquests darrers cursos mantenint-se al voltant dels 11.000. Les universitats han vist augmentats els seus alumnes per l’arribada al país de noves institucions educatives però que focalitzen els seus estudis en modalitat telemàtica i no presencial. A nivell d’estudis de la branca de salut i benestar, no s’ha produït un augment d’alumnes, més aviat el contrari, com s’havia arribat a suposar durant la pandèmia.

En quant a les escoles bressol i activitats extraescolar organitzades pels Comuns o AINA, també han recuperat tant les places ofertes com els nivells d’ocupació d’abans de la pandèmia i s’ha observat un increment de les exoneracions els anys 2021 i 2022 i amb un inici de reducció aquest 2023.

Amb perspectiva de gènere, s’ha normalitzat el component de gènere de les defuncions, ja que la Covid va provocar més morts entre els homes que en les dones. Pel que fa als temporers, si històricament ja arribaven més homes que dones, en una proporció del 55%/45%, la temporada 2020-2021 es va incrementar a un 59% d’homes, tot i que les dones en les temporades posteriors han arribat en un percentatge més alt que els homes. 

En l’àmbit laboral, la bretxa salarial en el salari mitjà continua elevada tot i que s’ha reduït molt lleugerament passant al 22,8% el març de 2023 respecte el 23,5% del març de 2020, tot i que varia molt segons el sector econòmic (des d’un 47% a una diferència positiva del 8%). Quan s’analitzen els increments dels salaris mitjans per sector i gènere, aquells amb els increments més alts la diferència continua sent a favor dels homes (amb increments que van del 35,9% al 15,4% vers del 22,1% al 6,2% de les dones). A més, dels assalariats que s’han incorporat la mercat laboral des del 2020, el 42,1% són dones i han perdut pes sobre el total (del 48,5% el 2020 al 48,0% el 2023).

Durant la pandèmia, les dones van ser les que més prestacions per desocupació involuntària, en un 54,4%, van sol·licitar però al març del 2023, els beneficiaris són en un 56,3% homes.